Resultats de la cerca frase exacta: 17
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
abastar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d'arribar a alguna cosa. No abastar a comprendre una cosa. Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre. Haver, allargant la mà o servint-se d'un instrument, (una cosa que és [...]
abastar
|
|
2.
abastament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abastar; l'efecte. Provisió, especialment de queviures, per al sosteniment d'una població, d'un exèrcit, etc. [...]
|
|
3.
abastir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abastar 3 . [...]
|
|
4.
batisfera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esfera destinada a abastar grans profunditats marines per a la seva exploració. [...]
|
|
5.
pinyonaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que es dedica a abastar pinyes dels pins, a vendre pinyons torrats. [...]
|
|
6.
atènyer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc). Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge. Aconseguir 4. En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc. [...]
|
|
7.
abastador 2 abastadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici abastar un mercat, una botiga, etc. Els abastadors de carn. [...]
|
|
8.
arrapinyar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aferrar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. En Quimet s'arrapinyava per les parets per a abastar fruita. [...]
|
|
9.
haver 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir posseïdor, tenidor (d'alguna cosa), abastar, copsar. A veure qui l'haurà, aquesta plaça. És massa alt, aquell albercoc: amb la mà no el podràs pas haver. Ara te'l tiraré: vejam si l'heus. haver esment d'alguna cosa Tenir esment d'alguna cosa [...]
|
|
10.
accessible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fàcil accés. Una muntanya accessible. Que hom pot abastar. Una ciència accessible a tothom. De bon tracte. No et faci vergonya visitar-lo, és una persona molt accessible. Que es deixa dominar o influir per alguna cosa. Una persona accessible a l'enveja, a la por. [...]
|
abastar
1 1 v. intr. [LC] Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d'arribar a alguna cosa.
1 2 v. intr. [LC] per ext. No abastar a comprendre una cosa.
1 3 v. intr. [LC] Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre.
2 tr. [LC] Haver, allargant la mà o servint-se d'un instrument, (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar la fruita d'un arbre. Abastar figues amb badoquera. Abastar un llibre de l'armari.
3 tr. [LC] Fornir de provisions. Abastar una ciutat. Abastar un exèrcit.